El Bloc de l'Albert

La meva foto
Roses, Alt Empordà
Catedràtic de Geografia i Història a l'INS "Cap Norfeu" de Roses (Alt Empordà)

diumenge, 31 de gener de 2016

dissabte, 30 de gener de 2016

MINÚCIES. Dalí .JORDI LLOVET

http://www.ara.cat/suplements/llegim/Dali_0_1513648672.html
                                             Salvador Dalí i Man Ray

Petita història de la gran foto de la Transició a Barcelona

http://www.ara.cat/cultura/Petita-historia-gran-Transicio-Barcelona_0_1513648689.html


http://www.ara.cat/cultura/Petita-historia-gran-Transicio-Barcelona_0_1513648689.html
Manel Armengol va sintetitzar la repressió policial i el conflicte polític del 1976 en una imatge que va fer la volta al món

dimarts, 26 de gener de 2016

GAIA · La Gran Mare



Aquest documental s'adreça a un públic ampli i, particularment, a joves amb interès per les Ciències de la Terra. Gaia, La Gran Mare, és un documental científic divulgatiu que tracta, de manera generalista, de l'origen de la Terra, de la seva evolució fins a l'actualitat i del futur que espera al planeta. Posa èmfasi en els conceptes geològics bàsics desenvolupats per alguns dels personatges més destacats de la història de les Ciències de la Terra i passa repàs a alguns dels coneixements més rellevants sobre el Sistema Terra, adquirits mitjançant el raonament científic. De manera àgil, el documental parla de qüestions tals com l'origen i la dinàmica del Sistema Solar, la Terra i la Lluna; de l'aigua, els oceans i els continents; de l'origen de la vida, els organismes més antics i la seva evolució; de l'atmosfera primitiva i de l'atmosfera amb oxigen; tracta del temps geològic i mostra algunes de les etapes cabdals de l'evolució de la Terra, incloses algunes de les extincions massives més conegudes; explica la distribució actual dels continents i els oceans, les seves distribucions pretèrites i les futures; parla de volcans i terratrèmols, de recursos naturals d'origen geològic, d'algunes aplicacions de les Ciències de la Terra i de les amenaces a la sostenibilitat del planeta. Els conceptes geològics es mostren íntimament lligats als ambientals i al paper que juga la vida –en general i particularment la humana- a la Terra. Els fets i les idees es presenten mitjançant il·lustracions i animacions tridimensionals realitzades en ordinador i en filmacions d'exteriors rodades en llocs rellevants, tals com el mateix Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, museus i paisatges geològics emblemàtics localitzats a Catalunya, Anglaterra, Escòcia i el País Basc. El documental produït per l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, amb guió i direcció de Xavier Berenguer, ha estat enregistrat en alta definició i té una durada de 48 minuts. A més d'en català, "Gaia, La Gran Mare" està disponible en castellà i anglès.

Generació Sàpiens. Episodi 8. De guerra en guerra


diumenge, 24 de gener de 2016

Catalunya, bressol de la caça de bruixes a Europa


http://www.ara.cat/cultura/Catalunya-bressol-caca-bruixes-Europa_0_1510049061.html 
Acte de fe de la Inquisició, de Francisco de Goya, entre el 1812 i el 1819. Els imputats poden acabar condemnats a mort a la foguera. / REAL ACADEMIA DE BELLAS ARTES DE SAN FERNANDO  


http://www.ara.cat/cultura/Catalunya-bressol-caca-bruixes-Europa_0_1510049061.html
 
Una de les tortures que s'aplicava  



http://www.ara.cat/cultura/Catalunya-bressol-caca-bruixes-Europa_0_1510049061.html
Documents de judicis 


dijous, 21 de gener de 2016

Kènia. Troben restes de la guerra més antiga de la humanitat, ara fa 10.000 anys

L'estudi posaria en qüestió algunes idees sobre el pacifisme de les societats prehistòriques
  
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/noticies-324/estudi-revela-que-hi-ha-hagut-guerres-des-de-fa-10-mil-anys/video/5578812/


Un grup d'investigadors ha trobat a Kènia restes humanes fruit d'una massacre prehistòrica, que posaria en qüestió algunes idees sobre el pacifisme d'aquella època. Es tracta de signes d'un camp de batalla que podria canviar la visió de l'evolució humana i podrien ampliar el relat de la guerra. I és que les restes localitzades poden documentar la guerra més antiga de la humanitat, que dataria de fa 10.000 anys.
En concret, un equip de diversos experts de la Universitat de Cambridge han portat a terme la investigació i han fet una reconstrucció minuciosa, gairebé policial. Prop d'un llac a l'oest de Kènia, l'any 2012 van trobar les restes fossilitzades d'un grup de 27 cadàvers sense enterrar, amb almenys vuit dones i sis nens. Dotze dels cadàvers estaven ben conservats, i deu amb senyals de mort violenta. A més a més, els cossos haurien estat lligats abans de morir, amb traumatismes, lesions de pedres i de fletxes, fetes amb materials d'una altra regió. Signes, tots ells, que han fet pensar els investigadors que es troben davant un atac extern, d'una comunitat possiblement rival.
Això suposaria un gir al que es creia fins ara, quan s'associava les guerres a les poblacions sedentàries. Així ho ha explicat Anne Muigai, professora de genètica i investigadora de la Universitat Jomo Kenyatta:
"Abans, aquest tipus de violència s'associava amb poblacions sedentàries, que s'havien establert en llocs concrets i que tenien els recursos necessaris per protegir-se o per lluitar i defensar-se."
Fa milers d'anys, els "Homo sapiens" vivien en societats nòmades, dedicades a la caça i la recol·lecció, i no posseïen ni terres ni béns. Alguns investigadors han idealitzat aquella època, com la dels bons salvatges, una societat igualitària, sense jerarquies ni violència. Però la descoberta ha fet trontollar aquests supòsits, com ha admès Muigai.
"Aquesta troballa és important perquè és la primera prova documentada que tenim de caçadors recol·lectors que lluiten violentament pels recursos, i aquest fet ha estat datat ara fa uns 10.000 anys."
Amb aquesta descoberta pot comportar un gir en la nostra visió de la història. Aquells "bons salvatges" podrien haver estat guerrers organitzats, temibles i violents. La guerra podria ser, no tan antiga com la humanitat, però gairebé.

dimarts, 19 de gener de 2016

Generacions Sàpiens. Capítol 7. L'exili





El 26 de gener de 1939 les tropes franquistes entraven a la ciutat de Barcelona, però a algunes àvies, com la Paquita, això li va permetre recuperar possessions que li havien requisat. Amb el país ocupat començava per a molts l’exili i les nostres àvies no en serien una excepció. La Mariona va haver d’embarcar-se primer rumb al Brasil i després a l’Argentina. La Josefina va veure’s obligada a creuar la frontera a peu enmig del fred i els atacs constants de l’aviació. Punt i final, la guerra ha acabat i Catalunya no en surt victoriosa. Què va fer perdre la guerra? Quin ambient s’hi respirava en el moment de l’exili? Què van emportar-se per a l’exili? Com havien de comportar-se davant les tropes franquistes? Entren els nacionals i marxen els republicans, comença l’exili. De les nostres àvies, dues hauran de passar 10 anys a l’estranger. La Mariona viu l’exili polític i cultural, la seva família està molt vinculada a la Generalitat, i a partir d’ara, la seva mare, la soprano Conxita Badia, haurà de buscar concerts per Europa. La Josefina i la seva mare fan el trajecte, a ple gener, de Figueres a França a peu. A peu, amb tren, amb camió o amb vaixell els exiliats fan servir el que poden per arribar a França, els més afortunats viatjaran a Amèrica, això sí, durant els 21 dies que durava el viatge.

dissabte, 16 de gener de 2016

Fraga, el 1966, banyant-se a Palomares per intentar fer creure que no hi havia radioactivitat




El gener de 1966, un xoc entre dos avions de les forces aèries nord-americanes que feien maniobres sobre Palomares, a Màlaga, va fer caure els dos aparells i les bombes termonuclears que van caure a la zona. Per evitar que s'espantessin la població i el turisme, Manuel Fraga, aleshores ministre de Turisme, va banyar-se a la platja de Palomares uns minuts, seguits de les càmeres de televisió i periodistes de tot el món, amb la pretensió de fer creure que no hi havia radioactivitat ni cap perill. Es va fer acompanyar de l'ambaixador dels EUA. L'episodi és un dels més recordats, com a esperpèntic, de la història del franquisme. Fins i tot les generacions que no el van viure n'han vist les imatges, que semblen d'un episodi de 'Cuñentame', moltes vegades.

Les bombes de Palomares: 50 anys de silencis

El periodista Rafael Moreno revela en un llibre els detalls i les conseqüències de l’accident nuclear més important de la Guerra Freda 

http://www.ara.cat/cultura/bombes-Palomares-anys-silencis_0_1505249563.html

Palomares: han passat 50 anys

Els experts adverteixen que la descontaminació s'hauria d'iniciar al més aviat possible, ja que el problema s'agreuja amb el temps


http://www.ara.cat/opinio/Palomares-50_anys-bombes-hidrogen-radioactivitat_0_1504049767.html
  
El bany de Fraga a Palomares per demostrar que no hi havia radioactivitat després de la caiguda accidental de quatre bombes d’un avió nord-americà. / EFE