El Bloc de l'Albert

La meva foto
Roses, Alt Empordà
Catedràtic de Geografia i Història a l'INS "Cap Norfeu" de Roses (Alt Empordà)

dissabte, 10 de desembre de 2016

Suposicions letals

 Matilde Sabaté, “«la mujer más extremista»” de Sils, va ser condemnada a mort a partir de testimonis basats en meres conjectures: “«Se la supone complicada en asesinatos»”

 Al sumaríssim de la bugadera Salvadora Catà, la primera afusellada a Girona, li atribueixen comentaris polítics que hauria fet a la cua d'anar a comprar, a més de burles a la religió


  





La Lleona de la Seu, cap de turc comarcal

Sobre Concepción Guillén van voler carregar cinquanta assassinats republicans a l'Alt Urgell

 La dona va al·legar que va salvar dos capellans, però li van retreure de manera cínica que això no es podia comprovar



L'ombra de Maria Martí

  Cervià de les Garrigues il·lustra la dificultat dels pobles petits per sobreposar-se a l'afusellament d'una veïna relacionada amb l'assassinat d'un capellà

 L'única ajusticiada a Tarragona, Elisa Cardona Ollé, va carregar amb l'execució a mans republicanes de diversos religiosos que s'amagaven en un hotel on treballava de cambrera




Revenja d'estat contra les dones














Ebre, del bressol a la batalla




http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/ebre-del-bressol-a-la-batalla/ebre-del-bressol-a-la-batalla/video/5634941/

diumenge, 27 de novembre de 2016

CRÍTICA TV Les petites històries de la batalla


MÒNICA PLANAS 


Divendres a la nit TV3 va estrenar Ebre, del bressol a la batalla, una pel·lícula dirigida per Román Parrado que retrata la incorporació de la Lleva del Biberó a la Batalla de l’Ebre. La història se centra en un grup de nois, des que són cridats a files fins que la guerra es dóna per perduda. La narració va alternant dos espais oposats: d’una banda, els despatxos del president de la República on es mantenen les reunions i es gestiona l’evolució de la guerra; de l’altra, el camp de batalla on els soldats reben les conseqüències de tot allò que es decideix en les més altes instàncies. El fil que uneix aquests dos ambients és la relació epistolar entre la traductora del president de la República i un dels soldats, fruit d’aquelles anècdotes tristes però romàntiques que s’esdevenen en les guerres.
El guió, d’Eduard Sola, és hàbil a l’hora de commoure l’espectador. Sobretot perquè s’evidencia una economia de paraules en favor de la imatge i la interpretació. Els personatges diuen només allò que és imprescindible i això permet a l’espectador anar deduint situacions i lligant caps sense que s’hagi de verbalitzar. Aquest aspecte (que escasseja moltíssim en els telefilms) fa que les escenes adquireixin un realisme molt potent. L’assessorament històric, a més, resulta evident perquè al llarg del relat es van produint petites situacions que han transcendit d’aquella guerra i que li donen una potència narrativa extraordinària: els germans en diferents bàndols, la roba reaprofitada de soldats morts, les octavilles convidant a desertar, els soldats que canvien de bàndol, les cartes, les atencions de les infermeres... La coordinació impecable entre el guió, la direcció, la realització i els actors fa créixer la història i la producció.
El càsting és també un dels punts forts. Molt bon elenc de joves actors, dosificant les cares conegudes. Extraordinari Oriol Pla, transmetent tan bé l’equilibri entre la sensibilitat, l’angoixa, el desconsol, la por i la valentia. Construeix un personatge que comunica bé la complexitat emocional i vital d’aquells joves soldats. Bona connexió també entre la realització, la direcció de fotografia i la direcció d’art, sense desmerèixer el treball de producció que suposa el rodatge en exteriors i en espais reals de la batalla. El resultat és una bona factura final inqüestionable. La banda sonora és elegantíssima i mai fa nosa. Aconsegueix acompanyar la narració sense adquirir un excés de protagonisme ni forçar el vessant emocional.
Ebre, del bressol a la batalla té una trama senzilla i molta càrrega pedagògica, encara que aquesta no sigui la seva funció, i sap aprofitar molt bé les petites històries més humanes de la guerra, que són les que la fan tan bèstia i tan tràgica.

dimecres, 26 d’octubre de 2016

dimarts, 25 d’octubre de 2016

¿Te acuerdas del franquismo? En ‘Velvet’ está claro que no

                                       
Manuela Velasco y Paula Echevarría en Velvet (Atresmedia)




¿Imagináis las críticas que recibiría una serie alemana ambientada en los años treinta que ignorase el nazismo? (Hemeroteca)




La relación entre franquismo y religión era más que estrecha. (.)




Minoria Absoluta exhibe la Guerra Civil Española a todo color


Fotograma del largometraje documental 'España en dos trincheras, la Guerra Civil en color' (Sherlock Films





España en dos trincheras' muestra la Guerra Civil Española en color (Sherlock Films)



dissabte, 8 d’octubre de 2016

ABANSD’ARA Lo que passa a Anglaterra

Lo que passa a Anglaterra


Comentari d’E.T. (inicials o pseudònim d’una persona sense identificar) en el número 1 de Feminal (28-IV-1907), publicació dirigida per Carme Karr (Barcelona, 1865-1943). Fa 110 anys la victòria dels liberals a les eleccions angleses havia esperonat mobilitzacions del WSPU (Unió Social i Política Femenina). Reclamaven el dret de vot de les dones. La primera gran manifestació de sufragistes s’havia fet a Anglaterra pocs mesos abans d’aparèixer aquesta primera revista feminista catalana. El dret a decidir de les dones -com tot dret humà elemental a decidir lliurement- topava amb l’estupidesa dels poders temorosos de perdre privilegis. Fins a l’any 1933 les dones no podien votar a Espanya. Uns i altres les expulsaven del sistema polític. La dreta, masclista, negava a la dona aquest exercici democràtic. L’esquerra també s’oposava al vot femení, ofuscada pel prejudici que la majoria de dones votarien als conservadors. 01 i 03. Sufragistes arrestades a Londres (dues fotos que completaven aquesta informació de ‘Feminal’). 02. Dones que esperaven votar a Barcelona l’any 1933, quan van ser incloses com a col·lectiu en el cens electoral espanyol.

ELS LLIBRES I LES COSES El futur o el final de la humanitat?


El futur o el final de la humanitat? / PERE TORDERA

dijous, 6 d’octubre de 2016

Tarradellas, l'home que ho guardava tot

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/tarradellas-lhome-que-ho-guardava-tot/video/5623054/


"Tarradellas, l'home que ho guardava tot" fa un recorregut per la vida de Josep Tarradellas a través de la vasta documentació sobre el president de la Generalitat que es conserva a l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià.

6 d’octubre del 1934: vuitanta-dos anys després

6 d'octubre de 2016    Cròniques d'una ocupació

Sis d'Octubre de 1934: morts i empresonats en la lluita per la independència

La revolta del 6 d'octubre


el Sis d’Octubre



Durant el Sis d’Octubre, membres d’Estat Català i del sometent són escorcollats per soldats                                                                                                    © FOTOTECA.CAT