El Bloc de l'Albert

La meva foto
Roses, Alt Empordà
Catedràtic de Geografia i Història a l'INS "Cap Norfeu" de Roses (Alt Empordà)

dimecres, 25 de juny de 2014

Polònia 1714

 

"Polònia" fa la seva particular contribució als actes del Tricentenari amb aquest especial d'època. Situats en el segle XVIII podrem veure com un Rafael de Casanova molt semblant a Artur Mas (Bruno Oro) es prepara per al setge de les tropes borbòniques, encapçalades pel rei Felip V (Toni Albà) i un duc de Berwick que recorda força Mariano Rajoy (Queco Novell). A més, també ens trobarem un "govern" català que recorda molt l'actual, uns miquelets assemblearis amb líder molt semblant a David Fernàndez (Cesc Casanovas) o uns treballadors que recorden vagament Joan Herrera (Xavi Serrano) i Dolors Camats (Mireia Portas) intentant triar entre borbons i austriacistes.

dissabte, 21 de juny de 2014

Andreu Nin (1892-1937)

De Josep Pla (Palafrugell, 1897-1981) a Homenots (Destino, 1970). Avui fa 77 anys de l’assassinat de Nin, secretari general del POUM, després de ser segrestat a les Rambles. 
JOSEP PLA 1970 Peces històriques triades per Josep Maria Casasús

 

[...] Andreu Nin arribà a Barcelona venint del Vendrell entre els anys deu o dotze d’aquest segle. [...] Llavors tenia vint o vint-i-dos anys i acabava la carrera de mestre. Caigué a El Poble Català. D’aquell diari en fou una mena de redactor honorífic, però suficient, de tota manera, per a prendre part en gairebé tots els mítings de l’Esquerra Catalana. [...]. En aquells mítings, el jove pedagog parlava bé, amb una indubtable estampa d’orador i amb un innegable respecte pel sentit comú i la sintaxi, qualitats que més aviat foren excepcionals en la història de la nostra moderna oratòria. Mentrestant, entrava de professor a l’Escola Horaciana, que havia fundat uns quants anys abans l’ex-obrer de la indústria tèxtil Pau Vila, el geògraf. L’Horaciana fou una escola laica més o menys anarquistoide i cientifista. [...] Nin es féu cenetista. Per aquest temps entrà a La Publicitat, que havia estat comprada pels Teyà, llavors naviliers riquíssims, els quals havien posat el diari sota la inspiració del senyor Amadeu Hurtado, gran advocat, momentàniament retirat de la política. Nin féu amb Manuel Brunet la informació estrangera d’aquest diari [...] La revolució russa de 1917 féu tant a Nin com a Brunet una immensa impressió. [...] Un dia circulà per Barcelona la notícia que Nin tenia un càrrec important a Moscou. S’havia fet, naturalment, comunista. [...] S’ha de situar Nin en el moviment literari del nostre país, en el qual té una plaça molt distingida. [...] Les millors traduccions de Tolstoi i Dostoievski en un idioma d’arrel no eslava són les de Nin al català. [...] Com a líder obrer a Catalunya, Nin em sembla, amb Salvador Seguí, el de més tremp i categoria. [...] Durant aquells anys terribles Nin fou un agitador sense manies, ni romanticismes [...] La bala comunista (leninista) que el destruí en un quilòmetre determinat de la carretera de Madrid a València (si no vaig errat) frustrà aquest programa abans que el frustrés l’acabament de la guerra. [...]

De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic (179)

Celler, gravera i granges

Professor de Política Econòmica de la UB -

 
Procés de verema a l'extensa superfície de les caves Raimat, a tocar de Lleida. Foto: ARXIU /ACN.

divendres, 20 de juny de 2014

Sobre Domènec Guansé

xavier cortadellas


Soldats republicans i població civil va agafar el camí de l'exili cap la frontera francesa.


Bagaria Caricatures antifeixistes a la Vanguardia (1936-1938)

http://kapdigital.blogspot.com/2007/09/bagaria-caricatures-antifeixistes.html

Aquest mes de maig  passat vaig comprar " Bagaria Caricatures antifeixistes a La Vanguardia (1936-1939)   DUXELM a Llibres Low Cost - Figueres. No és una novetat. Aquest llibre  va ser publicat per KAP el 2007. Aquest magnífic llibre m' ha fet descobrir el caricaturista  Lluís Bagaria . Havia marxat a Madrid. Sembla que la seva relació amb el món cultural català i barceloní no era optima. Però durant part de la Guerra Civil Espanyola va tornar a Barcelona.                                                              
http://es.wikipedia.org/wiki/Luis_Bagar%C3%ADa

dissabte, 14 de juny de 2014

De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic (178)

El monestir de Pedralbes

Professor de Política Econòmica de la UB - Francesc Roca

 
Exteriors del Monestir de Pedralbes de Barcelona. Foto: ARXIU.

dilluns, 9 de juny de 2014

De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic (177)

Tres il·lustrats arrelats

 Professor de Política Econòmica de la UB -


Placa d'homenatge a la casa on va viure Francesc Salvà, al carrer de Petritxol núm. 11. Foto: ARXIU.