De l'article de Karl Marx (Trèveris, Prússia, 1818 - Londres, 1883) a New York Tribune (18-VIII-1856). Barcelona va ser un referent en l'univers revolucionari de tot el segle XIX.
[...] El moviment revolucionari s'ha estès amb més o menys èxit per
tot Espanya. [...] És un fet notable tenint en compte que fa vint anys
aquestes mateixes províncies eren el bastió del carlisme, aleshores
apuntalat per la pagesia a l'Aragó i Catalunya, una pagesia que ara dóna
suport apassionadament a la revolució, i que hauria sigut un formidable
element de resistència si no hagués estat perquè la imbecil·litat dels
capitostos a Barcelona i Saragossa ha impedit que se'n pogués sortir.
[...] És un dels molts símptomes de progrés que revela l'última
revolució d'Espanya, un progrés la lentitud del qual només sorprendrà a
aquells que no estiguin familiaritzats amb els hàbits i costums
peculiars d'un país on el para mañana és el lema de la vida
quotidiana i on, a la més mínima, tothom et diu: "Els nostres
avantpassats van necessitar 800 anys per expulsar els moros".
Tot i la generalització de pronunciamientos , la revolució d'Espanya s'ha limitat a Madrid i Barcelona. En el sud va ser frustrada pel cholera morbus i en el nord pel murrain [malaltia del bestiar] d'Espartero. Des d'un punt de vista militar, les insurreccions de Madrid i Barcelona ofereixen pocs elements interessants i amb prou feines nous. [...]
A Barcelona, on no hi hagué direcció organitzada de cap mena, la lluita va ser més intensa. Militarment, aquesta insurrecció, com les anteriors a Barcelona, es va acabar perquè la ciutadella de Montjuïc va estar sempre en mans de l'exèrcit. La violència dels combats va ser tal que van cremar vius 150 soldats a la seva caserna de Gràcia, un suburbi pel qual van lluitar els insurgents acarnissadament després d'haver estat expulsats de Barcelona. És digne de menció que, mentre que a Madrid els proletaris van ser traïts i abandonats per la burgesia, els teixidors de Barcelona van declararar des d'un principi que no tindrien res a fer amb un moviment iniciat pels esparteristes, i van insistir en la declaració de la República. [...]
Tot i la generalització de pronunciamientos , la revolució d'Espanya s'ha limitat a Madrid i Barcelona. En el sud va ser frustrada pel cholera morbus i en el nord pel murrain [malaltia del bestiar] d'Espartero. Des d'un punt de vista militar, les insurreccions de Madrid i Barcelona ofereixen pocs elements interessants i amb prou feines nous. [...]
A Barcelona, on no hi hagué direcció organitzada de cap mena, la lluita va ser més intensa. Militarment, aquesta insurrecció, com les anteriors a Barcelona, es va acabar perquè la ciutadella de Montjuïc va estar sempre en mans de l'exèrcit. La violència dels combats va ser tal que van cremar vius 150 soldats a la seva caserna de Gràcia, un suburbi pel qual van lluitar els insurgents acarnissadament després d'haver estat expulsats de Barcelona. És digne de menció que, mentre que a Madrid els proletaris van ser traïts i abandonats per la burgesia, els teixidors de Barcelona van declararar des d'un principi que no tindrien res a fer amb un moviment iniciat pels esparteristes, i van insistir en la declaració de la República. [...]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada