El Bloc de l'Albert

La meva foto
Roses, Alt Empordà
Catedràtic de Geografia i Història a l'INS "Cap Norfeu" de Roses (Alt Empordà)

diumenge, 17 de març del 2013

Catalunya sota les bombes.

Catalunya sota les bombes

Badalona: Franco volia destruir la fàbrica Cros

El 30 de juny del 1938 es va bombardejar la fàbrica Cros de Badalona. Van morir 65 persones, hi va haver més de 200 ferits i un centenar de cases van ser destruïdes. Els dies 6 i 19 de juliol del 1938 cinc Savoia S-79 de la 10a esquadrilla i quatre més van tornar a buidar els estómacs sobre una factoria que l'aviació italiana considerava clau en el procés de fabricació d'explosius per a l'exèrcit republicà. La xarxa d'espies de Franco sabia amb detall què passava dins la fàbrica.

Granollers: una errada va provocar 230 morts

A les nou i cinc del matí del 31 de maig del 1938 cinc Savoia S-79 van bombardejar la ciutat de Granollers i van provocar dos-cents trenta morts en pocs segons. L'objectiu era la central de la Companyia Elèctrica de Catalunya, però la instal·lació no es va tocar. La càrrega, un total de 60 bombes, va caure uns centenars de metres abans de l'objectiu, just al centre de la població. No va sonar cap alarma i les bombes van sorprendre als que feien cua per intentar endur-se alguna cosa per menjar al cèntric mercat de la Porxada.

Figueres: objectiu prioritari

Les comarques gironines van estar al punt de mira de l'aviació italiana i alemanya. Es van bombardejar Sant Feliu de Guíxols, Roses, el Port de la Selva i Palamós, Figueres, Banyoles, Vidreres, Vilajuïga... Figueres, però, va ser amb diferència la més castigada. Les bombes van començar a caure el 20 de gener del 1938. Els bombardejos més mortífers van ser durant la retirada, quan milers de persones van creuar la ciutat camí de l'exili. Anys després de desenrunar-se edificis, encara es trobaven morts. Es calcula que van morir més de 275 persones.

Tarragona: devastada per les bombes

Les comarques tarragonines van ser escenari de guerra. En aquesta província catalana, sense comptar Reus i Tarragona, més de 5.200 edificis van ser enrunats segons David Gesalí i David Iñíguez. A Tarragona una quarta part dels edificis van rebre l'impacte de les bombes que llançaven els Heinkel He-111. Els avions alemanys volaven a molt baixa altura, a uns 150 metres. El Perelló va quedar absolutament aniquilat. Afortunadament la població sabia que arribaven els avions i es va amagar entre els camps.

Lleida: 13.600 quilos de bombes contra escoles i mercats

El 2 de novembre del 1937, en menys de quatre minuts, el bàndol franquista va llançar més de 13.600 quilos de bombes sobre la ciutat de Lleida. Es calcula que hi van morir més de dues-centes persones. El nombre exacte, però, és una incògnita: el registre el van fer desaparèixer a la postguerra. Les bombes van caure sobre el Liceu escolar, a aquella hora les aules eren plenes d'infants que feien classe, i sobre el mercat. L'autoria d'aquests bombardejos no es va aclarir fins al 2011. Els que van buidar els seus estómacs eren cinc Savoia S-79 de la Squadriglia 280. David Gesalí i David Iñíguez a La guerra aèria de Catalunya (1936-1939) expliquen quins van ser els motius del bombardeig: l'objectiu dels atacants era l'electroquímica de Flix. Com que la població estava coberta de núvols, l'esquadrilla va decidir adreçar-se a un objectiu secundari, Lleida.