El Bloc de l'Albert

La meva foto
Roses, Alt Empordà
Catedràtic de Geografia i Història a l'INS "Cap Norfeu" de Roses (Alt Empordà)

dissabte, 24 de setembre de 2011

De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic(54)

Els secrets ‘catalans' de documents wikileaks

 

Professor de Política Econòmica de la UB - Francesc Roca



Imatge antiga de Catalan Bay, situada a Gibraltar. Foto: ARXIU.

Terra Alta.Excaven la línia fortificada de la Fatarella.


Arqueòlegs de la UB i del CSIC busquen informació del final de la batalla de l'Ebre.

 


Els investigadors busquen amb georadars les restes de trinxeres per excavar-les. Foto: EL PUNT AVUI.


Roser Royo

Membres del grup de recerca didàctica del patrimoni, museografia comprensiva i noves tecnologies(DIDPATRI) de la UB, juntament amb investigadors del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), han iniciat una campanya d'excavacions arqueològiques al costat de la línia fortificada de la Fatarella, un dels espais més desconeguts de la batalla de l'Ebre. Concretament, els investigadors excaven una part de les trinxeres que connectaven els diferents búnquers de la línia fortificada. L'objectiu és trobar informació sobre el final de la batalla de l'Ebre, ja que aquesta línia, descoberta el 2005, va servir per cobrir la retirada de l'exèrcit republicà. La intervenció ha estat possible arran d'un conveni amb l'associació cultural Lo Riu de la Fatarella i s'emmarca dins el projecte Arqueologia del conflicte a Catalunya. Avui i demà, coincidint amb les Jornades Europees de Patrimoni, Lo Riu fa visites guiades a la zona.

 

LA FATARELLA. PREPARANT ACTIVITATS DE RECERCA

Arqueología del conflicto.

Publicaciones sobre arqueología del conflicto.

LLIBRES DE MATRÍCULA.

Nous treballs arqueològics als espais de la batalla de l’Ebre.

Dolors Sans : "fabricant" de Dracs, Gegants,figures mitològiques


Dolors Sans, fotografiada entre dues de les peces que ha fet Foto: Arxiu Dolors Sans.

dimecres, 21 de setembre de 2011

Més corredor i arc mediterrani !!

Castelló reuneix els valedors del corredor mediterrani.

 


D'esquerra a dreta, els alcaldes Alfonso Bataller (Castelló), Rita Barberá (València), Sonia Castedo (Alacant), Xavier Trias (Barcelona) i Francisco de la Torre (Màlaga), a l'acte. MIGUEL LORENZO




Taula rodona a Prada sobre el corredor mediterrani.

Blanco dóna prioritat al corredor mediterrani

El corredor mediterrani, una prioritat

dilluns, 19 de setembre de 2011

Les restes romanes a la Sagrera (Barcelona)

Crítiques a l'Ajuntament per la gestió de les runes romanes localitzades durant les obres de l'AVE a la Sagrera. Socialistes i republicans creuen que s'han pres decisions per les presses de continuar els treballs. Esquerra Republicana va més enllà i demana que es faci una segona excavació.


PSC i ERC critiquen la gestió de les runes romanes de la Sagrera.




  La Sagrera només conservarà el mosaic de les restes romanes.



                   
www.btvnoticies.cat L'Ajuntament ha explicat aquest dimecres quin és el futur de les restes de la vil·la romana trobades a les obres de l'AVE, a la Sagrera. Segons els experts, el jaciment no té el valor suficient per conservar-lo complet. És per això que es mantindrà el mosaic però es desmantellarà la resta de la vil·la romana. 

 Els veïns de la Sagrera volen que la vila termal romana es quedi al barri.


 

www.btvnoticies.cat Els veïns de la Sagrera reclamen que les restes de la vil·la termal romana, descoberta durant les obres de l'alta velocitat, es quedin al barri. La Torre del Fang és una de les propostes que hi ha ara mateix sobre la taula, però l'espai podria ser massa petit. L'Ajuntament ja ha dit que considera lògiques les demandes veïnals. 

Les restes romanes de la Sagrera es quedaran al barri.

            


www.btvnoticies.cat Les restes de la vil·la romana descobertes aquest estiu en les obres de l'AVE es quedaran a la Sagrera. L'Ajuntament considera que seria l'opció més lògica. Encara no és clar, però, si s'exposaran a la Torre del Fang, com demana l'associació de veïns. La Torre del Fang és un dels edificis històrics més emblemàtics del barri però caldrà saber les dimensions del mosaic, la peça més gran de la troballa, per determinar si és el destí més adequat. 



Xavier Trias afirma que la troballa de la vil·la romana a la Sagrera no en retardarà les obres.

  

www.btvnoticies.cat L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha reafirmat avui que el descobriment de la vil·la romana no alterarà les obres de l'estació de la Sagrera. Segons Trias, el que s'ha de fer és documentar i traslladar-ne les parts més importants als magatzems del Museu d'Història de la Ciutat. Les ruïnes són d'unes termes romanes de 1.100 metres quadrats. 

Les obres de l’AVE desenterren una vil·la romana a la Sagrera.


 


www.btvnoticies.cat Les obres de l'alta velocitat a la Sagrera han deixat al descobert una vil·la romana. Es tracta d'un complex termal de 1.100 metres quadrats que ha aparegut enmig dels treballs de construcció de la nova estació. L'Ajuntament ja ha dit que la troballa no endarrerirà les obres i les peces rellevants es traslladaran als magatzems del Museu d'Història de la Ciutat.

dilluns, 12 de setembre de 2011

Terra de Trobadors a Castelló d'Empúries . Setembre del 2011. Els Jueus.





Castelló d'Empúries va iniciar  la celebració del 21è Festival Terra de Trobadors amb la primera representació del Casament Jueu entre David, el fill de Meshullam de Gallac, i Astruga, filla d'Abraham.

També Dolors Bramon ,professora de la Universitat de Barcelona ,va fer la  conferència  inagural  del festival “El que poden i no poden menjar els jueus”


La quetubà de Castelló d'Empúries.


La quetubà de Castelló d'Empúries


El fossar dels jueus de Castelló d’Empúries 





 



diumenge, 11 de setembre de 2011

L'historiador Ramon Breu publica 'La Catalunya soviètica' L'impacte de la Revolució Russa en la cultura catalana.

                 
 L'impacte de la Revolució Russa en la cultura catalana JÚLIA POTRONY


Després de la caiguda del tsar, Europa es va deixar fascinar pel model emergent de l'URSS. A La Catalunya soviètica, Ramon Breu parla dels contactes entre la cultura catalana i la stalinista.
Aquesta és una de les moltes proves de l'admiració que des de Catalunya es professava a l'URSS durant les dècades dels 20 i els 30. L'historiador Ramon Breu en parla en el seu llibre La Catalunya soviètica , publicat per ARA Llibres el passat mes de juny. "Molts intel·lectuals del moment es van sentir seduïts pel projecte sòlid i capaç d'il·lusionar que s'imposava a l'URSS -diu Breu-. Potser no eren comunistes, i vivien a la dreta de l'Eixample, però sentien un gran interès per aquest món a l'inrevés, on tot estava capgirat". Des de Catalunya, la gent es treia el barret per la manera com es resolia la qüestió nacional a l'URSS, com a mínim sobre paper. Ja ho explica Breu: "Cap Constitució respecta l'autodeterminació com la de Stalin de l'any 36".

El somni d'una Icària
Sender no va ser pas el primer que va passejar per la terra dels soviets. Josep Pla ja hi havia anat l'any 1925 com a corresponsal del diari La Publicitat per redactar una sèrie d'articles sobre la vida en el règim soviètic. "Pla fa una mica com Montesquieu quan relacionava els mals de la França del segle XVIII amb un país imaginari a Cartes perses -explica Breu-. Compara les deficiències de l'Espanya de la Restauració, que està perdent el tren cap a la modernitat, amb l'URSS, on troba una moral del treball, un respecte cap a la dona i el desig de socialitzar l'educació".
Pla i molts altres catalans van començar a transformar la Unió Soviètica en una Icària on tothom era feliç. "Molts d'aquests viatgers feien ruta pel Teatre Bolxoi de Moscou -relata Ramon Breu-. Després deien que era com el Liceu, però freqüentat per obrers que no vestien d'etiqueta, i ple de nens corrent pel passadís". Així és com es va crear el gran mite soviètic. De mica en mica, la cultura que es produïa sota l'stalinisme arrelava a Catalunya i es convertia en un patró a seguir.
Fruit d'aquest fenomen va néixer el cartellisme de Josep Renau -generalment, propaganda del PSUC- i la poesia de Maiakovski es va començar a sentir com si fos un himne. Pocs mesos abans de la declaració de la Segona República, en un cinema de la rambla de Catalunya, es va estrenar El cuirassat Potemkin d'Eisenstein. Aquest esdeveniment va obrir l'entrada al cinema rus, que va començar a compartir èxit amb les novetats americanes de l'època. Domènec Guansé, crític de la revista Mirador -posteriorment Meridià -, deia que si Hollywood era la fàbrica de somnis, l'URSS era la fàbrica de somnis revolucionaris.
Tot i que l'arribada del franquisme va tallar en sec les relacions culturals entre Catalunya i Moscou, el mite soviètic es va estendre al llarg de molts anys. Se seguien els resultats esportius, i la gent es posicionava quan es va iniciar la cursa per conquerir l'espai. Tots els mites s'acaben esmicolant. En aquest cas, el final de la Guerra Freda va ser decisiu. Però la confiança en una Icària que es respirava aleshores encara batega. "Només cal veure el 15-M", conclou Breu.


Els prestigiós MIT prepara una exposició itinerant sobre Rafael Guastavino Els EUA reivindiquen la volta catalana.


L'Oyster's Bar de Nova York és una evidència de la vigència de la volta catalana de Guastavino; en aquest cas, coberta amb rajoles. DANIEL CASE


EMMA REVERTER
El prestigiós Massachusetts Institute of Technology (MIT) de Boston organitzarà el setembre del 2012 una exposició sobre l'arquitecte valencià format a Barcelona Rafael Guastavino a la Boston Public Library, una de les institucions que té les voltes catalanes de l'arquitecte.
Amb el títol Guastavino vaulting: palaces for the people (Les voltes de Guastavino: palaus per al ciutadà), l'exposició té com a objectiu promoure la figura de l'arquitecte als Estats Units i donar a conèixer la quantitat i qualitat de les seves obres, escampades en més de trenta estats diferents del país. L'exposició serà interactiva i itinerant, i viatjarà a Washington DC i a Nova York, entre altres ciutats.
És especialment rellevant el fet que l'exposició és una iniciativa d'una institució de prestigi, el MIT, i que ha estat el govern dels Estats Units qui ha aportat una part important -250.000 euros- dels fons per a l'organització de la mostra. "L'obra de Guastavino no es coneix prou: quan explico la seva aportació a l'arquitectura dels Estats Units tothom s'entusiasma i la mostra els sembla una idea excel·lent", explica John A. Ochsendorf, professor d'arquitectura al MIT i autor del llibre Guastavino vaulting: the art of structural til e (Les voltes de Guastavino: l'art de la rajola estructural) amb fotografies de Michael Freeman, editat per Princeton Architectural Press el 2010.
Nova York concentra gran part de l'obra de Guastavino, com també l'estat de Carolina del Nord, on l'arquitecte va passar els últims anys de la seva vida i on va morir el 1908. Boston, punt de partida de l'exposició itinerant organitzada pel MIT, té un centenar d'edificis amb voltes catalanes, com ara la Universitat de Harvard, però també és present en els sostres de fàbriques, d'esglésies i d'edificis d'oficines.

De Barcelona a Nova York
Guastavino, nascut a València el 1842, es va formar a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. Els seus inicis professionals van coincidir amb el boom de l'urbanisme barceloní. El jove arquitecte va dissenyar cases, fàbriques i centres culturals per a la burgesia industrial catalana. El comte Güell li va encarregar la construcció de la primera fàbrica de ciment pòrtland a Catalunya, a la zona del Clot del Moro, i Vilassar de Dalt li va confiar el disseny del Teatre La Massa.
Guastavino va emigrar als Estats Units l'any 1881. Quan l'arquitecte es va establir a la costa est, el país encara no s'havia refet del gran incendi de Chicago del 1871, que havia destruït bona part de la ciutat. Una de les grans preocupacions de les autoritats del país era trobar tècniques noves que empressin materials incombustibles en la construcció d'edificis.
Guastavino dominava la tècnica de la volta catalana, també coneguda amb el nom de maó de pla, que permetia construir gairebé tota una casa utilitzant només materials de terra cuita com el maó i la rajola, a prova de foc. Aquest fet li va permetre crear l'empresa Guastavino Fireproof Construction Company i construir, amb la col·laboració dels arquitectes més prestigiosos del moment, més de mil edificis als Estats Units. Fundada a finals del segle XIX, la Guastavino Company va ser gestionada primer per l'arquitecte i més tard pel seu fill. L'empresa va tancar portes l'any 1962.
Com milions d'immigrants d'arreu del món que perseguien el somni americà, Guastavino va entrar als Estats Units des del centre d'immigració d'Ellis Island, davant del port de Nova York. Anys després l'arquitecte valencià construiria els sostres de l'entrada principal d'un nou edifici per acollir immigrants, reconvertit en l'actualitat en el visitadíssim Museu de la Immigració.

Mil projectes als Estats Units
Dels mil projectes de Guastavino als Estats Units, la meitat són a Nova York. Destaquen les voltes catalanes de la catedral de Saint John the Divine, la capella de Saint Paul a la Universitat de Colúmbia, l'Oysters Bar de l'estació Grand Central, el Museu d'Història Natural, el sostre de l'estació de metro de City Hall (l'Ajuntament de Nova York) i les cotxeres del mític edifici Ansonia. El fet que Guastavino participés en la construcció de molts dels edificis esmentats com a enginyer i que altres arquitectes signessin el projecte explica que la quantitat i qualitat de la seva obra superi el seu reconeixement popular.
Les voltes de Guastavino han demostrat que poden superar el foc i també el pas del temps. Ara fa deu anys es va renovar l'entrada del Museu de la Immigració d'Ellis Island i dels 28.282 maons originals només se'n van haver de canviar disset.

dissabte, 10 de setembre de 2011

Josep Termes: La Catalanitat Obrera (3a Part)


Josep Termes: "Tot poble vertebrat amb claredat és una nació i té dret a la sobirania"

Entrevista a Josep Termes al portal socialcat.cat, el 2007, amb motiu de la publicació de La catalanitat obrera.

Josep Termes: La Catalanitat Obrera (1a Part)


Josep Termes: "Tot poble vertebrat amb claredat és una nació i té dret a la sobirania"

Entrevista a Josep Termes al portal socialcat.cat, el 2007, amb motiu de la publicació de La catalanitat obrera.

Mor als 75 anys Josep Termes, l'historiador de l'obrerisme català.

Josep Termes, al 2006


Especialista en història del moviment obrer i la seva relació amb el catalanisme polític, va cedir el seu llegat bibliogràfic al Museu d'Història de Catalunya.

De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic(52)

El nombre de llars de jubilats han augmentat a Catalunya les darreres dècades. Foto: ARXIU / RITA LAMSDORFF.


Una demografia pionera


Professor de Política Econòmica de la UB
- Francesc Roca

dijous, 8 de setembre de 2011

Tornem a ser-hi !! I amb els Catarres.

Des del 22 d' agost varem fer vacances. No ens varem acomiadar. Avui 8 de setembre tornem amb energies renovades. Amb totes les noticies econòmiques, socials,culturals i polítiques que posen traves en el lliure desenvolupament de la nostra reconstrucció nacional (Catalunya i/o Països Catalans) intentarem des d'aquest Bloc tenir una actitud pròpia d' un país normal (que no ho som !)
Si diem que som un país normal aquí tenim una cançó del grup Els Catarres : Jenifer. Aquesta cançó ha estat l' exit d'estiu i a més aquest grup ha cantat en moltes festes majors !!




Jo que sóc més català que les anxoves de l'Escala o els galets de Nadal,


jo que tinc una erecció quan pujo al Pedraforca o faig trekking per Montserrat,

jo que voto Convergència I que tinc somnis eròtics amb en Jordi Pujol,

jo que soc soci del Barça i no trago ni en pintura als Pericos de Sarrià,

jo que penso que en Serrat sempre ha estat un traïdor, al meu cotxe només sona Lluïs Llach,

jo que porto els Segadors com a politò del mòbil, la senyera al balcó.

Jo que sempre he defensat els productes de la terra,

ara me enamorat d'una 'choni' de Castefa


Ohhh Jenifer,em tunnejaré el cotxe per tu,
ooohh Jenifer, anirem al Pont Aeri els dos junts,
i lluitarem pel nostre amor prohibit
uooohh Jenifer.

Jo que sóc més català, que el pi de les tres branques o que la guita de la Patum,

jo que sóc un gran entès de la cobla i la sardana, i el mundillu casteller,

jo que sempre m'he enganxat als serials de TV3 i als matins d'en Cuní,

jo que sóc més radical que el partit Mohamed Jordi en campanya electoral,

jo que sento devoció pel romesco i pels calçots, i el pa amb tomàquet sagrat,

jo vull veure en Joel Joan actuant als Pastorets, dirigit per en Benet i Jornet.

Jo que sempre he defensat els productes de la terra,

ara me enamorat d'una 'choni' de Castefa

Ohhh Jenifer,em tunnejaré el cotxe per tu,
ooohh Jenifer, anirem al Pont Aeri els dos junts,
i lluitarem pel nostre amor prohibit
uooohh Jenifer.

Les ments estretes ens intenten parar els peus,

repetir la història de Julieta i Romeu,

que no veuen que el temps ens donarà la raó?,

l'amor és superior a tota por, a tot rencor,

i ens diuen que tenim el cor dividit,

entre l'amor i el país, la pàtria contra el dessig.

Però jo no veig res pas, jo només veig el conjunt,

i no hi ha força humana que ens impedeixi estar junts.

Ohhh Jenifer,em tunnejaré el cotxe per tu,
ooohh Jenifer, anirem al Pont Aeri els dos junts,
i lluitarem pel nostre amor prohibit
uooohh Jenifer.
i lluitarem pel nostre amor prohibit
uooohh Jenifer.



En un país normal és possible fer escarni i broma de tot !! Fins i tot de determinades tipus de persones i actituds.