Ha estat una troballa 'involuntària'. Els arxivers del Museu de la Vida Rural estaven buscant un altre document, una carta de Pau Casals a Lluís Carulla, quan s'han topat amb aquest petit tresor.
El poema Rosa en poncella no és inèdit, ja el va publicar Proa en un dels vólums de Totes les obres de Jacint Verdaguer. Però el que sí es desconeixia és el manuscrit. El va trobar el responsable de l'arxiu del Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí, Albert Carreras, mentre buscava un altre paper, una carta de Pau Casals.
El poema està datat el 2 de febrer de 1901, és a dir, que ara fa cent onze anys que l'autor de Canigó el va escriure amb la seva pròpia mà. El va dedicar a Rosa Arumí, la filla d'una família amiga de Vilassar de Mar, a qui va batejar a l'església de Betlem, a la Rambla Barcelonina, just davant per davant del Palau Moja. És un poema breu i senzill, gens artificiós, a les antípodes de Canigó o L'Atlàntida.
El manuscrit estava al fons Josep Maria Casacuberta, el fundador de l’Editorial Barcino, que des de 1972 forma part de la Fundació Lluís Carulla. No és estrany que Casacuberta hagués guardat aquest poema:“Després de la Guerra Civil, Casacuberta tenia moltes dificultats per publicar llibres en català i va dedicar tota la seva energia a l’estudi de l’obra verdagueriana”, assegura Carles Duarte, director de la Fundació Carulla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada