El Bloc de l'Albert

La meva foto
Roses, Alt Empordà
Catedràtic de Geografia i Història a l'INS "Cap Norfeu" de Roses (Alt Empordà)

divendres, 29 de gener de 2010

Gallina franquista,gallina preconstitucional,gallina de la transició ... simbols fexistes !!

Darrerament l'eurodiputat català Oriol Jonqueras va descobrir en el "museu" de l'Eurocambra un exemplar de la Constitució Espanyola amb la gallina franquista.La justificació: la gallina que havia en la Constitució era la de la "transició" o "preconstitucional" no és exactament "igual" a la gallina franquista!! Suposo que pels represaliats del franquisme els serà totalment indiferent el lloc on es troba el lema:"Una Grande y Libre" o la forma de les ales de la gallina. Alguns feixistes o filofeixistes espanyols han dit que tot plegat era mentida:una alucinació del catalanisme republicà. Amb afers tant "folclòrics" com aquests veiem la "fortalesa" i la validesa de la transició democràtica espanyola. L'escriptor Sebastià Alzamora ha escrit un magnific article sobre aquest afer: "La gallinota de l'Eurocambra"

Alguns referències sobre el tema:

L’Àliga imperial, emblema constitucional
El govern espanyol garanteix que es retirarà l'exemplar de Constitució amb símbols franquistes de l'Eurocambra

dijous, 21 de gener de 2010

Ruta pels camins de l'exili republicà a l'Alt Empordà.
















La ruta de l'exili

A l'Alt Empordà podem realitzar activitats turístiques diverses.Per posar un exemple el turisme cultural a la comarca pot ser a partir de la visita de dòlmens i menhirs. Però en aquesta ocasió volem situar-nos al final de la guerra civil espanyola i la ruta que van fer catalans i espanyols republicans que havien perdut la guerra i que marxaven iniciant el camí de l'exili.


Ruta de l'exili

Ruta de l'exili

RETIRADA I CAMINS DE L'EXILI

Memòria del POUM als camins de l’exili

La Ruta De L’Exili

Topobiogràfies de l'exili català

Els camins de l'exili:1939

alberes Dossier LA GUERRA i L'EXILI


Una sèrie de plafons informatius distribuïts per diversos municipis de la comarca pretenen ajudar a descobrir al visitant els llocs més significatius de l'exili republicà i els camins que van recórrer ara fa 70 anys prop de mig milió de persones. La ruta, impulsada per la Generalitat, es pot fer a peu, en cotxe o en bicicleta, i inclou 17 poblacions. Centenars de persones que marxaven cap a l'exili van optar per passar per la Vajol, on la retirada és present a cada racó del poble. Un dels punts clau de l'itinerari de l'exili és la mina de talc on es van amagar els tresors de la República.

http://www.3cat24.cat/video/1473789

divendres, 8 de gener de 2010

Crítiques al Memorial Democràtic

El 21 de desembre del 2009 el Diari de Girona va publicar l'article: Els infortunis de la memòria signat per Rafael Santamaria.En aques article reprodueix les paraules de Josep Benet respecte al Memorial Democràtic :"El conseller promotor del projecte de la Memòria Històrica Democràtica, mancat de coneixements històrics suficients i mal assessorat, va inspirar-se, en fer la proposta, en els museus o memorials que existeixen en el món dedicats a recordar l'Holocaust jueu, ignorant que, en el nostre cas, hi ha una gran diferència, car abans de patir-se la terrible repressió franquista de la postguerra, hi hagué una duríssima guerra civil, en la qual en ambdues zones es cometeren grans barbaritats" La critica de Rafael Santamaria té un caràcter marcadament polític i ideològic : "Memorial ha estat fins ara la darrera estratègia de màrqueting d'una formació política, versió light i aggiornada del PSUC, aquell vell partit, autèntic mestre en l'art del transformisme polític, que passà de la dictadura del proletariat a l'eurocomunisme; de l'internacionalisme al nacionalisme; i d'aquest a l'ecologisme" Les valoracions polítiques contràries a IC i el seu passat històric segueixen: A les mans de Memorial Democràtic, la memòria històrica té el vell i conegut flaire de la propaganda política. En certs moments Santamaria barreja de forma curiosa i paradoxal els fets del bandol repúblicà relacionats amb la persecució dels partidaris de la República o amb els contrarevolucionaris i/o franquistes : la desaparició d'Andreu Nin amb les txeques que diferents grups polítics de Catalunya tenien especialment a Barcelona. Santamaria també vol recordar els Fets de Maig de 1937 i la Brigada de la Mort de Pasqual Fresquet I per acabar-ho d'adobar inclou l'època estalinista del PSUC: la política de "comissariat polític" duta a terme pel PSUC àdhuc a les catacumbes del franquisme, de vegades contra qui, des d'altres fronts, també lluitàvem contra la dictadura També Santamaria fa un "important" descobrimet:"És un fet que no totes les persones que es van oposar al feixisme en els temps de la República ho feien per motivacions democràtiques ni utilitzaren mètodes democràtics" Però el senyor Santamaria sembla que "oblida" qui va iniciar la Guerra Civil Espanyola o poder forma part d'un cert "revisionisme històric" ? Tots aquests arguments del senyor Santamaria hi poder estar parcialment o en gran part d'acord sembla que neguin qualsevol possibilitat d'honorar i rehabilitar els represeliats i perseguits del Franquisme. Estar clar que cal parlar de les txeques,de l'estalinisme...no ha de ser un tabú, però això no ha d'invalidar tota la feina del Memorial Democràtic.

Barricada els Fets de Maig de 1937


Algunes qüestions comentades en aquesta entrada:

Txeques de Barcelona
Les txeques a Catalunya
Els estalinistes del PCE i del PSUC: l'assassinat d'Andreu Nin i les persecucions contra els comunistes del POUM
La ruta de la mort

Fets de maig
Els fets de maig de 1937
Els fets de maig
Els Fets de Maig del 1937 van consolidar la República?
Homenatge a Catalunya
Partit Obrer d'Unificació Marxista Defensem les llibertats de Catalunya 16 de maig del 1937
Nous somnis, noves esperances
«Els fets de maig del 1937», per Antoni Marimon
L’assassinat d’Andreu Nin i els Fets de Maig de 1937

Revisionisme històric respecte la Guerra Civil Espanyola:
Favorables
Crítics





dilluns, 4 de gener de 2010

50 anys de la mort de Quico Sabater

Placa al lloc on Quico Sabaté va ser assassinat.

Es commemoren 50 anys de la mort del maquí català Quico Sabater a la població de Sant Celoni. Es desenvolupen diverses activitats que recorden la seva memòria a la població de Sant Celoni i a L'Hospitalet de Llobregat, on van neixer.




El moviment maquí català i hispànic s'oposava militarment a la dictadura franquista.Hi havia diferents tendències ideològiques:
  • Guerrilles anarquistes: per exemple el grup de Joves llibertaris.
  • Agrupació Guerrillera de Catalunya creada pel PSUC a Catalunya.
(Font:http://ca.wikipedia.org/wiki/Maquis)

A causa de la decidida actuació policial i la consolidació del règim dictatorial, el maquis va quedar pràcticament desfet d'ençà 1950 . Tan sols alguns elements aïllats i sense suport dels dirigents a l'exili van continuar fent accions de sabotatge, atracaments i assassinats selectius. Els guerrillers van realitzar centenars d'accions, però sovint molts dels combatents antifranquistes eren detinguts i executats sense judici per la Guàrdia Civil allà on havien estat descoberts, encara que es rendissin i haguessin lliurat les armes. Per això, sabedors de la sort que els esperava en caure en mans dels falangistes, preferien lluitar fins a la mort.

(Font:http://ca.wikipedia.org/wiki/Maquis)

Alguns maquis catalans: Marcel.li Massana, Josep Lluis Facerias (Face o Petroni ) ,Quico Sabaté i Ramon Vila(Caracremada)


A moltes poblacions encara segueix present el record dels maquis catalans (graffiti a Sallent és un fotografia de l'any 2005)





Altres entrades d'aquest bloc que fan referència als maquis:
Dictadura franquista(1939-1975)



Altres fonts d' informació:


Recordant l'últim maqui

Bandits. A propòsit del 50 aniversari de la mort de Quico Sabaté

50 anys recordant Quico Sabaté

50è aniversari de la mort d'en Quico Sabaté

Sabaté, guerrillero de película


Fa 50 anys que el guerriller el Quico antifranquista va morir abatut a trets

Fòrum: Últimes hores de Quico Sabaté

Ajuntament de Sant Celoni


Fa 50 anys que van assassinar Quico Sabaté