El Bloc de l'Albert

La meva foto
Roses, Alt Empordà
Catedràtic de Geografia i Història a l'INS "Cap Norfeu" de Roses (Alt Empordà)

dilluns, 7 de setembre del 2009

Guerra de Sucessió (8), Reivindicació "foralista",interessos socials i fòbies nacionals.




Hi ha historiadors com Joaquim Albareda que discrepen respecte al caràcter neoforalista dels Àustries: (...) el projecte de repressió dels catalans de 1652, elaborat pel Consell d' Aragó a la fi de la Guerra dels Segadors, com el memorial de Villahermosa de 1690, un cop apaivagada la revolta dels Barretines, són ben lluny del suposat esperit "neoforalista" que hom ha atribuït als darrers governs dels Àustria (Diccionari d' Història de Catalunya pàgina 1023). El mateix historiador considera diferents factors en els posicionaments dels catalans contra Felip V:
  • (...) la francofòbia era un element compartit pels diferents estrats de la societat catalana:la mutilació de la Catalunya de 1659, les ocupacions constants del Principat durant la segona meitat del segle XVII, les vexacions comeses contra la població, sobretot el 1694, i l' entada en massa de les manufactures franceses des del tractat dels Pirineus (...)(Diccionari d' Història de Catalunya pàgina 1023-1024)
  • "La castellanofòbia també s' havia manifestat, encara que menys persistent, enfront dels ministres reials i de les tropes."(Diccionari d' Història de Catalunya pàgina 1024)
  • (...) la defensa de les Constitucions era un afany compartit de tots els estaments, encara, que amb interessos fins i tot contraposats."(Diccionari d' Història de Catalunya pàgina 1024)
  • "L' existència d'un cos jurídic i institucional propi que, en defensa dels catalans constrenyia l' acció indiscriminada de l' estat absolutista - i l' activitat que el definia: la guerra- esdevenia un dels elements cohesionadors de la comunitat nacional catalana.(Diccionari d' Història de Catalunya pàgina 1024)
Les raons de cada grup social per donar suport a la causa antiborbònica eren diverses:
  • "Entre els sectors burgesos, dels quals Narcís Feliu de la Penya és el màxim exponent , la causa de l' Arxiduc animava l' esperança de convertir Catalunya en una altra Holanda capaç d'intervenir en els afers de la monarquia i també a Amèrica, conscients de la incompatibilitat dels seus interessos amb els francesos."(Diccionari d'Història de Catalunya pàgina 1024)
  • " Les raons dels eclesiàstics , els principals propagador de la causa austriacista, no eren menys consistents: el profund sentiment antifrancès sorgit arran de les profanacions d' esglésies (1654,1694) sumat a la temença de perdre l 'estatut de privilegiats que gaudien sota els Àustries en els terrenys jurídic i fiscal."(Diccionari d' Història de Catalunya pàgina 1024)
  • "La noblesa defensà també els seus privilegis i la conservació dels càrrecs públics que detenien"(Diccionari d'Història de Catalunya pàgina 1024)