El Bloc de l'Albert

La meva foto
Roses, Alt Empordà
Catedràtic de Geografia i Història a l'INS "Cap Norfeu" de Roses (Alt Empordà)

dimarts, 30 de desembre de 2008

Abloccedari en homenatge a Joan Brossa

L'Abloccedari Brossa és una iniciativa sorgida d'un grup de blocaires que volen ara, deu anys després de la mort del poeta fer-li un petit homenatge.La idea és publicar tots simultàniament el 30 de desembre( dia de l'efemèride) un apunt als nostres blocs sobre Brossa, cadascú segons el tarannà del seu bloc.
Aquest bloc té com a temes principals la Geografia i la Història de Catalunya i especialment els aspectes didàctics i divulgatius d'aquestes disciplines.Però en aquest bloc també té cabuda els Voluntaris per la Llengua i les seves activitats al conjunt de Catalunya i especialment a Roses i a la resta de l' Alt Empordà. Evidentment l' homenatge a Brossa : poeta ,dramaturg, dissenyador gràfic ,conreador de les arts escèniques, de la màgia i admirador de la persona de Fregoli ; i del món del cinema forma part de la nostra Història més avantguardista,trencadora i moderna.
La poesia Tots els rics que reprodueixo a continuació retrata l' actitud majoritària de la burgesia catalana de la postguerra, amb honroses excepcions: Josep Espar i Ticó , Ermengol Pessola ,Lluís Carulla ...


Tots els rics

Tots els rics, tots els benestants,
que han vist encendre's els ulls del poble
s'han adherit a la ganga impura
del règim que ha atacat Catalunya,
però l'ha deixada mercadejar a l' engròs.


No han emigrat les posicions:
han ofert els balcons i les finestres de llurs cases,
han consolidat la col.laboració
amb els destructors de Catalunya
- aquest règim de la xiulada universal.


Tals espadats fan feresa!
Han tallat pins seculars per a millor gaudir del preu.
Informes multituds aixequen les muralles .
¿Com podran tots els rics i benestants
celebrar com a festa la derrota castellana?

Joan Brossa .A partir del silenci.Antologia Polimòrfica.Edició
a cura de Glòria Bordons.
Galàxia Gutenberg/ Cercle de Lectors
pàgina 266


La poesia de Joan Brossa sorgeix d' una catalanitat desacomplexada. Joan Brossa fou simpatitzant o militant - no ho ser amb certesa - del PSUC.Segons Pepe Ribas en el seu llibre "Los 70 a destajo" el tarannà de Joan Brossa era alternatiu , poc ortodox i de difícil classificació ideològica.Pepe Ribas en l' obra abans esmentada no entén que el dogmatisme i fins i tot estalinisme del PSUC acceptés de bon grat una persona tant singular com Joan Brossa.


Països Catalans

Un camp de blat ens il·lumina el groc
i darrera l' aiguat vindrà el vermell;
aquí ,que no ens plau fer del negre groc,
a poc a poc el fruit tira a vermell.

La llibertat sovint amaga el groc
i quatre mots encenen el vermell;
d' un arc emana el dia i sobre groc
arrela el vespre el seu molí vermell.

I passen sol i lluna a la bandera
i cada planta té un estel vermell,
que de tots els colors és el vermell

el que damunt el groc de la bandera
vola més lluny! Vermell! Vermell! Vermell!
La meva terra du un barret vermell!


Joan Brossa. A partir del silenci.Antologia Polimòrfica.Edició a cura de
Glòria Bordons
Galàxia Gutenberg/Cercle de Lectors
pàgina 62

Els entra- i surts de Brossa

Noms propis :Joan Brossa

Joan Brossa o la revolta poètica

Joc de mans












La Fundació Joan Brossa té com a principal tasca la divulgació de l' obra d'aquest artista.

dilluns, 29 de desembre de 2008

Catalunya i la monarquia hispànica(4).La Guerra dels Segadors(1640-1652) i El Tractat del Pirineu (1659)

Durant el regnat
de Felip IV de
Castella s' arribarà a
un enfrontament bèl.lic
entre la Generalitat
de Catalunya i la
monarquia castellana.
Aquest conflicte pren
el nom de Guerra dels
Segadors(1640-1652).
El context internacional
vindrà marcat per la
Guerra dels Trenta Anys
(1618-1648)
, amb
l' enfrontament entre
França i Castella.
La monarquia
castellana volia
trepitjar el Drets i
les Constitucions de
Catalunya
, tot intentant
d'obligar a les Corts
Catalanes
(Parlament)
d'acceptar el mante-
niment obligatori
d'un exèrcit permanent.
La negativa reiterada,
d'acord amb la llei,
per part de les Corts
Catalanes deixarà la
porta oberta a la
tensió que acabarà
esclatant amb les
revoltes pageses
del mes de juny
de 1640.El 16 de
gener de 1641 el
president de la
Generalitat, Pau
Claris
, proclama la
Primera República
Catalana
i, el dia 26
del mateix mes,
derrotà als exèrcits
castellans a la Batalla
de Montjuïch.

El resultat serà la
secessió de Catalunya
respecte els dominis
de la monarquia
castellana.El desenllaç
final de la guerra durà
a un armistici entre
les parts en conflicte
que posteriorment,
acabarà amb el
Tractat del Pirineu
(1659), pel qual
els comtats catalans
del Nord, és a dir,
el Rosselló,el Capcir,
el Vallespir ,el Conflent i
la Cerdanya septentrional
són cedits pels castellans
a la sobirania francesa.
És d' aquest conflicte d'on
sorgirà la cançó popular
Els Segadors, que és
l'himne oficial del
Principat de Catalunya i
que , en la seva antiga
lletra original, narrava
els esdeveniments del
conflicte,sobretot
l' aixecament contra
les autoritats castellanes
d' un conjunt de segadors
reunits a Barcelona per
a ser contractats, i de
la població en general
farta d' haver de
carregar amb els
allotjaments i abusos
dels terços de l' exèrcit
reial que s' estava
permanent a Catalunya.





Catalunya i la monarquia hispànica(3).La Guerra dels Segadors(1640-1652) i El Tractat del Pirineu (1659)

Himne Nacional de Catalunya

Catalunya i la monarquia hispànica(2).La Guerra dels Segadors(1640-1652) i El Tractat del Pirineu (1659)

Romanç dels Segadors. Cantat per Rafael Subirachs

Catalunya i la monarquia hispànica(1)



En aquest període
dinàstic, les relacions
entre els catalans
i la monarquia
són conflictives,
sobretot a causa
de la constant
ingerència de
Castella en els
afers catalans.La
gran diferència
entre la concepció
de l' home franc
(català lliure que
pacta amb el rei) i
de l' home súbdit
(castellà sotmès a
l' arbitrarietat de
la monarquia),
en fa molt difícil
l'avinença.

dimarts, 23 de desembre de 2008

Els Almogàvers a ritme de skà.

Aquí teniu un vídeo d'un grup de skà : Deskarats. La venjança catalana amb una lema que era propi dels almogàvers: Desperta ferro!!!

divendres, 19 de desembre de 2008

Catalunya i la Corona catalano-aragonesa.La crisi de la fi de l' Edat Mitjana.La Dansa de la mort a Verges (2)


















La Dansa de la Mort a Verges (Baix Empordà)

















A finals de l'Edat Mitjana
Catalunya patí una crisi
demogràfica (deguda a
les morts provocades
per la pesta negra),
econòmica i política.En el
marc d'aquesta crisi,
l'extinció de la dinastia
catalana comportarà
l'apropament entre
les corones castellana i
catalano-aragonesa.
El 1479, amb el matrimoni
de Ferran de Catalunya-Aragó
i Isabel de Castella
, es
concreta la unió dinàstica,
malgrat que cada territori
es governat per les seves
institucions i d'acord als
seus drets.

dimecres, 17 de desembre de 2008

Catalunya i la Corona catalano-aragonesa.L'expansió territorial i la confederació catalano-aragonesa .Els Almogàvers (1)


















L'Almogàver



Els comtats catalans establiren vincles
amb Occitània, amb Aragó i es van expandir
cap a l'est i cap al sud, conquerint les Illes Balears
i Pitiüses i els regnes musulmans de València i
de Múrcia.La relació política amb Occitània
s' estroncà el 1213 amb la mort , a la batalla de
Muret , del rei de Catalunya-Aragó Pere I ,
en lluita contra els francesos. Per contra ,
la relació amb Aragó reeixí i dugué a la formació
de la confederació catalano-aragonesa,
caracteritzada pel manteniment tant
a Catalunya com a Aragó d'institucions i
lleis clarament diferenciades.

Els almogàvers











dimarts, 16 de desembre de 2008

La comarca de l'Alt Empordà(3)

La comarca de l'Alt Empordà(2)

La comarca de l' Alt Empordà (1)

La formació de Catalunya.Naixement i independència dels Comtats Catalans (758-988)
















El xoc entre musulmans i francs provocà la creació d'un territori fronterer:Marca Hispànica,
que els francs organitzaren en Comtats (alhora hi apareixia el feudalisme).El càrrec del comte esdevindrà hereditari i els comtats catalans tendiran a unificar-se sota l' hegemonia del Comte de Barcelona.
El primer comte de Barcelona que podrà deixar el càrrec i el territori al seu fill és Guifré el Pilós, considerat com a fundador de la dinastia comtal catalana.
Borrell II, descendent de Guifré, l'any 988 decidirà no renovar el jurament de fidelitat que el lligava al rei franc. Des del punt de vista de la història es considera que aquesta negativa de Borrell II constitueix l' inici de la independència política de Catalunya envers la monarquia franca.

Guifré el Pilós
























































Els fonaments de Catalunya. Els musulmans(717-1149)(7)



La presència
dels musulmans
serà el darrer
impacte cultural
important abans
de la formació
de Catalunya.
Els musulmans
van arribar
al territori
català al segle
VIII. L' adopció
de noves tècniques
agrícoles ( sobretot
el reg) i de nous
conreus( l'enciam,
la col, la pastanaga,
el meló,la síndria
o l'albergínia)
en serien els
trets més destacables,
encara que amb
el temps ens
deixarien aspectes
del coneixement
importants(com,
per exemple,
l'àlgebra).Amb
la conquesta,
per part dels
catalans, de
Lleida i de Tortosa
(1148 i 1149,
Regnes de Taïfes
respectivament)
s'acabà aquest període.

dilluns, 15 de desembre de 2008

Els fonaments de Catalunya.Els visigots(476-717)(6)


















Els visigots eren un poble germànic que ocupà
la Península Ibèric a la fi de l'Imperi romà. Els
aspectes més importants que podem destacar
de l'època visigoda són l'adopció dels elements
culturals romans (la llengua llatina, el dret romà
i la religió cristiana) i els comerç d'un procés
que durà al feudalisme (que s'aturarà durant
la invasió musulmana)

diumenge, 14 de desembre de 2008

Resistir la tramuntana.

video
"Quèquicom" explica alguns aspectes curiosos de la física de l'aire i visita una comarca marcada per la tramuntana, l'Alt Empordà. La vida a l' Empordà està condicionada per la tramuntana, el vent del nord que bufa uns 80 dies a l'any, sovint a intensitats superiors als
100 km/h. Els xiprers del...

Els fonaments de Catalunya. Les ciutats romanes i les calçades romanes (5)















Les ciutats romanes a Catalunya es troben distribuïdes al voltant dels camins romans (Vies). Aquestes vies i camins romans tenien una especial cura en l' elaboració de la calçada.

Illiberis (Elna)

Rhodae(Roses)

Emporiae(Empúries)

Gerunda(Girona)

Aquae Voconis (Caldes de Malavella)

Blanda(Blanes)

Aquae Caldae (Caldes de Montbui)

Iluro(Mataró)

Baetulo(Badalona)

Barcino(Barcelona)

Tarraco(Tarragona)

Dertosa(Tortosa)

Ruscino (Perpinyà)

Bergium(Berga)

Els fonaments de Catalunya.Els romans(4)
















Els romans conqueriren ,progressivament ,el territori ibèric,
iniciant-se la romanització,que és el procés per qual s'estenen
la llengua i la cultura pròpies de l'Imperi romà sobre la cultura
ibèrica. S'inicia a partir de l' any 218 abans de la nostra era (ane)
i el seu llegat més visible es veu en l'idioma (ell llatí) , el dret,
la xarxa de comunicacions i, a partir del segle IV després de la
nostra era (dne), el cristianisme.

dimarts, 9 de desembre de 2008

Els fonaments de Catalunya. Els Ibers (3)

Els Ibers es relacionaven amb els fenicis i els grecs els quals, en zones privilegiades del litoral ibèric, hi establiren colònies a Empúries i Rhode.

divendres, 21 de novembre de 2008

Auca de la Història de Catalunya


Auca de la Història de Catalunya

Aquesta auca ens resumeix la Història de Catalunya en
48 imatges i els seus respectius rodolins. La imatge
que veieu a la vostra esquerra correspon a la darrera
imatge d'aquesta Auca. Els rodolí final diu:

I hem après que l’autoestima
no necessita permís
de ningú, i això ens anima
a voler un poble feliç.
















dijous, 20 de novembre de 2008

Voluntaris per la Llengua a Roses.2008-2009 (2)

26 de
novembre
del 2008
“Voluntariat
per la llengua”.

Visita guiada
al Teatre
Municipal

de Roses
.
Xerrada sobre
la història
del Grup de
de Teatre
de Roses ,a càrrec
d’Enric Matarrodona.
Roses Digital

dimarts, 11 de novembre de 2008

Els fonaments de Catalunya. Els Ibers(1)



















ELS IBERS


Antic poble preromà estès entre el Llenguadoc i Andalusia i
que coincideix, en gran part, amb el mateix territori on es
desenvoluparen posteriorment la llengua i la nació catalanes.
D'antic ja es relacionaven amb els fenicis i els grecs els quals,
en zones privilegiades del litoral ibèric, hi establiren factories)
com la d'Empúries.

dissabte, 8 de novembre de 2008

dijous, 6 de novembre de 2008

Master and Commander

El dia 8 de novembre a les 19 hores al Teatre Municipal de Roses dins dels actes de Bicentenari de la Guerra del Francès podem veure gratuïtament la pel.licula :
Master and Commander
(USA,2003).

Com diu l' amic Víctor Alexandre:
"L'origen de Master and Commander es troba en les novel·les del britànic Patrick O'Brian –una vintena pel cap baix-, dues de les quals han estat traduïdes al català per Columna: Capità de mar i guerra i Capità de navili. Aquestes obres tenen un al·licient especial per als catalans, un interès que el mateix Russell Crowe va remarcar en la presentació del film a Barcelona. Em refereixo a la identitat del personatge del doctor Stephen Maturin, l'amic del capità Jack Aubrey interpretat per Crowe. A les novel·les, a més de metge eminent i naturalista prestigiós, Maturin és un irlandès que parla català –de fet, és mig català-, odia Espanya i treballa per la independència de Catalunya. Fins i tot té propietats a Lleida i un passaport a nom de Joan Maragall."

Ah ! És possible que la catalanitat d'aquest personatge sigui silenciada a la pel.licula ! Qüestions del doblatge o a l' hora de concebre aquest film s' ha "silenciat" aquest origen català ?


Víctor Alexandre

Master and Commnander

L'absurd diari

Racó Català

dimarts, 4 de novembre de 2008

"10 Cites" Programa de TV3 sobre les parelles lingüístiques

Edu3.cat

Curs "Conèixer Catalunya" a l' OC de Roses (2)

Geografia política (2)


Quan el Parlament de Catalunya
aprovi la llei de les vegueries ,
se substituiran les províncies
per vegueries,constituïdes
per comarques.A més a més de
la divisió provincial el Principat
de Catalunya està format
administrativament, per 41
comarques de caràcter i densitat
demogràfica molt diverses. Aquestes
comarques,regides pels respectius
consells comarcals, estan formades
segons criteris geogràfics i històrics,
generalment al voltant d'una població,
la capital de comarca, que actua
com a centre de serveis. A més de la divisió
provincial del Principat de Catalunya.

Consell Comarcal
de l' Alt Empordà

divendres, 31 d’octubre de 2008

Geografia política (1)





















El Principat de Catalunya és ,
ara per ara i amb el nom de
Catalunya, una comunitat
autònoma
d'Espanya, amb

una institució de Govern
coneguda com Generalitat
de Catalunya. La capital
del Principat de Catalunya és
la ciutat de Barcelona.
Dita comunitat autònoma
espanyola es troba dividida
en quatre"províncies"
- resultat de la divisió
del Regne d'Espanya
en "províncies",feta
al segle XIX- que són:
Barcelona,Girona,Lleida i
Tarragona( reben el
nom de la capital de
província corresponent).

dijous, 30 d’octubre de 2008

Voluntaris per la Llengua a Roses.Curs 2008-2009













Roses dins del mapa de municipis de l' Alt Empordà

En aquest mateix bloc hem parlat
del programa "Voluntaris per la Llengua".Ara la població de Roses (Alt Empordà) convoca una nova edició d'aquest voluntariat lingüístic.

Cliqueu en aquestes adreces per obtenir més informació:

Presentació de les parelles
lingüístiques a Roses

Ajuntament de Roses

Diari de Girona

Roses Digital

Roses Avui

dilluns, 27 d’octubre de 2008

Geografia física de Catalunya. Vegetació (5)

Les zones bioclimàtiques
són àrees de clima semblant.
En una Terra sense relleus
acusats i amb els continents
regularment distribuïts de
nord a sud, les zones
bioclimàtiques es disposarien
en bandes més o menys
paral·les des de l'Equador
fins els Pols.

Catalunya té tres zones bioclimàtiques:











BOSCOS FOTOGRAFIES
Alzinar
Avets
Carrascar
Faig
Màquia
Pinedes
Pi
Pi roig
Pinus
Pi negre
Roure
Sureda